Jo parlo català

I amb molt de gust. I m'agrada parlar català amb gent de Fraga, Tamarit, Pena-Roja, Calaceit o Vall de Roures. Fins i tot, m'agrada parlar català amb gent de Benavarri o Bonansa. Encara que algú de Bonansa només sembli que sap parlar català si va una mica cap a l'Est. Jo parlo català. I vull que d'una vegada s'aprovi una llei de llengües al meu país. Vull que el que vulgui parlar en català, ho pugui fer. I el que vulgui fer-ho en aragonés, tampoc tingui problemes. Vull que la majoria d'aragonesos, els que parlen castellà, puguin, si volen, entendre, aprendre i comprendre les altres llengües que es parlen a l'Aragó.

Això és el que vull. Avui. Avui, ahir, i demà. Perquè crec que encara que la llei de llengües arribi a bon port, un bon grapat d'aragonesos mai entendran, ni comprendran ni tan sols voldran entendre, ja no la llengua que parlen altres aragonesos, fins i tot, no entendran que siguin aragonesos parlant català, o parlant aragonés. Fins i tot, no entendran que vulguin parlar la llengua dels seus pares, dels seus avis, dels seus besavis. No entendran que ni en aquesta, ni en cap altra llei de llengües se'ls obliga a aprendre català ni aragonés, tan sols és una eina de protecció contra la desaparició d'un patrimoni cultural.

Jo parlo català, i els que avui es manifestaran a Zaragoza no. No parlen català, però tampoc aragonés, ni res mes que no sigui el seu benamat castellà, tan meu com d'ells. A ells no els agrada que es parli català. De fet, són els mateixos als qui no agrade que es parli, i molt menys, que es pensi.

Jo parlo català, i a l'Aragó es parla català.